Per amor a l’art

per amor a l'art
La formació en art, especialment en arquitectura, a les escoles on van els nostres fills és una assignatura pendent.
L’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la literatura, les arts escèniques, el cinema, la fotografia són disciplines artístiques i són també estètica i comunicació. Amb elles expressem idees, emocions i una certa visió del món.
Una de les inquietuds dels arquitectes és millorar les ciutats on vivim.
I poder fer millors nostres ciutats i més properes als seus habitants té a veure amb el coneixement comú que tenim de l’arquitectura, no els hi sembla? L’art també pot ser una eina integradora.
Avui dia, en la transformació de les ciutats, dels seus espais públics, és habitual que es plantegin processos de participació ciutadana, en els quals els nens també tenen molt a dir. Pensar ciutats també pels nens, és pensar en ciutats més segures i cíviques.
Per mi, la millor forma d’ensenyar arquitectura és viure-la. Així que l’espai educacional té un paper fonamental perquè possibilita accions i pot despertar emocions.
Fins on jo se, hem deixat enrere els temps en què estudiàvem als llibres de text qui era Chopin, sense arribar a conèixer la seva obra. Avui en dia els nens treballen en equip, desenvolupen projectes i això possibilita que ells siguin els protagonistes del seu propi desenvolupament.
Alguna cosa ha canviat, tenim exemples d’escoles amb espais oberts, flexibles i versàtils, amb espais intermedis entre l’interior i l’exterior, que milloren la clàssica compartimentació on cada espai compleix una única funció.
Quan parlem de nens, em venen al cap paraules com: estímul, creativitat, habilitats, sensibilitat, emoció i m’adono que tot això forma part del procés artístic. Amb l’art, els nens poden expressar allò que potser no saben dir amb paraules.
Comptem també amb iniciatives que acosten l’art, l’arquitectura als nens. L’oferta de tallers, activitats en família és variada. Però els pares, al final, si volem completar la seva educació en aquest sentit, ens veiem obligats a seguir un periple d’activitats extra escolars o de cap de setmana que deixen poc temps a l’avorrir-se i fer volar la imaginació ó simplement a descansar.
Fer alguna cosa per amor a l’art, és fer res desinteressadament. No és el que es porta, és clar.
Avui dia, sembla que tot allò que es fa, ha de tenir necessàriament una aplicació immediata, donar un rendiment o ser útil en el sentit més estricte de la paraula. L’activitat artística a les escoles potser no tingui una aplicació directa, tret que et surti un fill artista. Però necessàriament ha de formar part d’aquest saber comú que ens permet avançar com a comunitat. 
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s