La simbiosi de l’arquitectura i la cuina

Com millora l’experiència d’un bon plat un espai adequat! Aquest pensament que podem tenir tots, representa bé una simbiosi que pot arribar a ser molt interessant a ulls d’una servidora.

Com l’anemone de mar protegeix amb els seus tentacles urticants al cranc ermità i aquest, al seu torn li brinda mobilitat per a major disponibilitat alimentosa. La simbiosi entre l’arquitectura i la gastronomia és l’associació entre les dues disciplines. A la meva manera de veure provoca un benefici en l’experiència d’aquesta cuina en particular i en la mateixa expressió de l’arquitectura. Diguem que la simbiosi eleva l’experiència gastronòmica a un nivell més interessant.

Com explica, el Xef Dani García, pel Basque Cullinary Center: “un restaurant d’alta cuina no només és un lloc on es menja bé, …, un restaurant d’alta cuina és un lloc on has d’explicar històries i on la cuina és part fonamental del lloc, però ha d’anar lògicament donada d’altres circumstàncies que la faci també avantguarda”.

Assistim fa uns anys a una revolució culinària on l’arquitectura ha donat belles respostes a nous plantejaments i requeriments. Cuiners que ja no estan amagats després dels fogons, espais tematitzats que no són temàtics, barres on es fan plats a la vista del comensal, nous materials de construcció etc.

La creativitat juga un paper molt important, diria que fonamental, perquè, això va d’emocions i sensacions! La “cuina d’avantguarda” aposta per oferir-nos un festival per als nostres sentits, una experiència que desperta emocions. Parlo de felicitat, sorpresa i estímuls veritablement positius com el que sents quan et deixes embolicar per un moment bonic, quan et sents com a casa en un lloc desconegut o quan fas un nou amic.

Els plats no només són un conjunt d’aliments cuinats per satisfer la necessitat diària de menjar, es presenten en ocasions com si es tractessin d’una obra d’arquitectura. I és que, malgrat no ser amiga dels “-*ismes”, organicisme, minimalisme, avantguarda, post-avantguarda, de-constructivisme etc. són paraules comunes en aquesta simbiosi.

I no només això, l’experiència de l’alta cuina connecta emocionalment amb els comensals, com les bones obres d’arquitectura!

Un exemple paradigmàtic és “ENIGMA”, aposta d’Albert Adrià, l’Estudi RCR premi Pritzker 2017 i l’arquitecte Pau Llimona.

El local-restaurant està treballat com si d’una escenografia es tractés.

“Hem creat un paisatge evanescent, profund i a-temporal perquè la persona desconnecti del món que li envolta i es deixi portar per la creativitat de l’Albert”, han declarat els arquitectes d’Olot.

I no és casual, Enigma proposa un recorregut per diferents estades amb una durada aproximada de 3,5 hores en grups de 6 persones. El menú es composa de més de 40 elaboracions amb predomini de productes del mar i inclou petits cocktails amb alcohol. Es pot reservar únicament a través de la web i una vegada reservat el sistema envia un e-mail automàtic amb les claus d’accés a Enigma.

L’arquitectura en el camp de la cuina juga un paper important que permet al cuiner exposar la seva obra als comensals de forma més complexa i directa alhora. Ja podem gaudir del món gastronòmic enriquint paladar i cultura.

Tot això que explico ha revertit en la societat, també a les nostres cases. A la pràctica professional, els arquitectes fem anar freqüentment el concepte de cuina oberta, que potser s’inspiri més en el loft americà, però que a efectes pràctics permet obrir un espai vital de les nostres cases. Perquè preparar els aliments que oferirem als nostres no deixa de ser un acte meravellós i per això, molts dels millors moments de les nostres vides passen a la cuina, aquest espai central i vital de la llar. Les dones, les que cuinen en les llars habitualment, ja no estan tancades en la cuina, nens i no tan nens fan cursos al.lucinats pels “talent shows” de la televisió, hem incorporat productes de proximitat en la nostra cistella de la compra, hem pres consciència de  la importància d’una dieta saludable i en general, valorem la nostra gastronomia.

Perquè, Qui diu que cuinar no pot ser divertit?

publicat al Diari Més Tarragona el 16-10-2017
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s